11.5.09

Give 'Em Enough Rope

Encara estic esfereït al veure tot el que va succeir al metro de Madrid ara fa dos anys, amb la mort d'un jove de 16 anys en mans d'un maleit "ultra", (a sobre ens tenim que sentir als informatius com el tracten de presumpte assassí, quan un munt de càmeres ho van gravar).

No entendré mai com encara ara es permeten manifestacions xenòfobes en aquest país de m... Les coses clares una cosa és llibertat d'expressió i una altra és permetre qualsevol mostra de xenofòbia.

Amb tots aquests TOLERÀNCIA ZERO.

Ja sabem tots com actua sempre la policia davant dels anti-sistema (o amb qualsevol immigrant, no cal anar gaire lluny), sense comentaris.

I mentre, al meu poble Bossòst, encara dediquem un carrer a un feixista de primera com va ser Eduardo Aunós (qui no estigui al corrent que ho busqui per Internet), ministre d'un altre maleit dictador que va morir de vell. Va morir fa més de trenta anys i ja comença a ser hora que retirem d'una vegada el nom de tots els carrers dedicats a qualsevol feixista.

NO AL CARRER "EDUARDO AUNÓS" A BOSSÒST!

CAP CARRER A UN FEIXISTA!!!



Tommy Gun


video

5.5.09

Sarabat d'Aran

Aguesti darrèri dies è agut eth plaser de poder gaudir deth prumèr disc de Bramatopin, Sarabat d'Aran.

Voi pensar qu'en Aran i aurà un abans e un dempús dempús d'aguest disc.

Ei ua pena que non apareishen mès iniciatiues coma aguesta. Segur qu'eth bagatge e era militància culturau de bèth un des compausants podrien aumplir fòrça pagines, mès non compreni coma eth joen aranés non daurís naues prepauses e se demore ath marge, coma un observaire mès damb es braci crotzadi en tot demorar ve a saber qué...

Aire fresc en Aran, gràcies Bramatopin.

BRAMATOPIN al Tradicionarius 2009




Xàvia 2009

+ videos Bramatopin...

23.4.09

Sant Jordi

Sant Jordi és un dia molt entranyable per molts de nosaltres.

Si si, molts de vosaltres pensareu que no és més que una tradició, que ja esteu farts, que si tal que si qual, però a la fi ens agrada.

Cada any em passa igual, acabo agobiat de tanta gent a La Rambla, però m'encanta aquell bullici, contradictori, no?

Aquest any és molt especial ja que no el puc celebrar com a mi m'agradaria (a mi i als meus).

Sempre acompanyo cada nota amb una cançó però aquesta vegada no podrà ser, no us pregunteu perquè, és molt i molt senzill:

Estic a Xina.

I què passa a Xina?, pues ja us ho podeu imaginar, aquí ni tan sols funciona YouTube, el que sentiu, no està permès YouTube.

Està C E N S U R A T

I no continuo escrivint el que penso d'aquest règim perquè no m'assegura ningú que m'esperi la policia a la porta.

Quin fàstic!

Bona diada de Sant Jordi a tothom!

Esperem al menys que algun de tots aquests llibres que es regalin avui serveixen per treure de la ignorància i facin obrir els ulls a més d'un a la realitat, no tot és bonic i fàcil com a Occident (ric jo de la crisi...) ni tots gaudeixen de les mateixes llibertats.

15.3.09

40


I waited patiently for the Lord
He inclined and heard my cry
He brought me up out of the pit
Out of the mire and clay

I will sing, sing a new song
I will sing, sing a new song
How long to sing this song?
How long to sing this song?

How long...how long...how long...
How long...to sing this song
He set my feet upon a rock
And made my footsteps firm
Many will see
Many will see and fear

I will sing, sing a new song
I will sing, sing a new song
I will sing, sing a new song
I will sing, sing a new song

How long to sing this song?
How long to sing this song?
How long...how long...how long...
How long...to sing this song.


A toti aqueri que vos auetz crotzat damb jo, que m'auetz ajudat a crèixer, a toti vosati.

Gràcies.

40 ans creishent amassa.

40



12.2.09

Lo más lejos a tu lado

Toti arrebrembem coma arribèc ena presidéncia er ancian president espanhòu, el bigotes, en tot profitar-se dera banda de lairons que i auie. Eri se hègen es abanderats des mans netes, deth cambiament, des gestions clares...

E ara?

Ara l'ac pagen damb era madeisha moneda. Er òme ei fèble per Natura, e dempús de veir passar tanti e tanti sòs coma se movient encara hè ara uns pòqui mesi ère massa tentador non voler prener-ne talhada.

Era dreta se hè un auto-harakiri. Son atau d'imbècils. En tota crisi es govèrns de torn an pagat era usura e an acabat en tot pèrder eth poder, mès me semble qu'ací l'ac méten ena plata.

Auem de besonh urgentment que tota aquera generacion dera fòto des Azores desapareixi e dèishe eth pas a ua naua dreta, eth país ac a de besonh e era quèrra ac a de besonh.

Lairons

La casa por el tejado