Moltes cançons al escoltar-les ens traslladen automàticament en l'espai-temps a aquell moment en que la vam sentir i es va gravar dins nostre.
Tan és si anàvem cap a Sant Louis o cap a Ziganchor, les imatges i les bandes sonores no tenen direcció... recordo en aquella furgona Toyota, el cansament començava a fer estralls entre nosaltres, portàvem molts kilòmetres i intentaven dormir una mica entre sot i sot, com cada dia sonava el mateix al k7 del cotxe: Ismaël Lô.
Avui hem fet una trobada amb la nostra segona família, família que les circumstàncies van voler crear fa un temps a Addis Abeba. De famílies hi ha de molts tipus, la que et toca, la que escollim i les que t'escolleixen a tu. Pel proper Nadal mira de esbrinar de quin tipus és la teva, és molt important, i deixa't d'aguantar xorrades.
El somni d'un amic, Pedro, ha acabat avui. Per fi a vist el Llac Rosa. De fet és un llac bastant lleig però tan fa, el cas es arribar-hi. Felicitats.
La vida és plena de Llacs Rosa, i segurament d'aquí a uns anys Pedro no podrà recordar aquest moment, però si que l'acompanyaran un munt d'imatges de tots aquells nens que dia a dia l'esperaven als camins dient-li adéu amb les manetes. Per molts d'ells el seu llac particular és la nostra terra o el cayuco on alguns perdran la vida. Per uns és un somni per altres és la vida, per tots val la pena lluitar.
"La lluita de les persones, les alternatives de les persones", amb aquest lema s'obre aquest any el Fòrum Social Mundial a Nairobi. Un altre món és posible.
Get up, stand up for your rights, don't give up the fight...
Africa
21.1.07
Jammu Africa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


0 comentarios:
Publica un comentari