Doolittle

"Espanya es trenca", és ben cert però no en els termes en què ho defineixen els “carroñeros”, no es trenca pels nacionalistes catalans, ni per l'Estatut, ni perquè el Barça guanyi la lliga... es trenca perquè mitja Espanya no creu en l'estat de dret.

La separació de poders és un dels pilars d'un estat de dret.

Però, ai de nosaltres! els “carroñeros” no ho entenen d'aquesta manera. Per a ells el poder judicial són meres marionetes que ballen al són que se'ls marca (veure el show del TC).

Justícia és l'esdevingut amb De Juana Chaos. El terrorista va complir la seva condemna pels 25 assassinats comesos (aquesta era la pena imposada pel codi penal llavors vigent), i la llei és d'aquesta manera, ens agradi o no. Ara bé com no m'agrada aquesta llei doncs li imposo una pena de 96 anys per dos articles (abominables articles), però quina barbaritat és aquesta? Al final el Tribunal Suprem redueix la condemna a tres anys (una mica més lògic que els 96), i com ha complert dues terceres parts pot passar a segon grau. Alguna cosa il·legal fins al moment?

Això fa pudor, ni estem a Texas ni tenim pena de mort, quina llàstima pensen alguns.

La Justícia la dicten els jutges, no el govern. El govern malgrat que els pesi, ni il·legalitza partits ni s'inventa penes.

Quin mes de febrer hem tingut, els “carroñeros” no paren, erra que erra, i el que més dol és que ens fan treure a tots el pitjor que tenim, tan sols cal veure a la rància Espanya en els carrers culpant al govern de qualsevol cosa que se'ls passi pel cap. Els “carroñeros” estan ferits i els animals quan estan ferits son perillosos, necessiten recuperar el poder a qualsevol preu, però això és molt i molt perillós, per no dir irresponsable.

Per cert, ara solament queda que tombin l'Estatut, i després? estat federal? autodeterminació? alguna cosa caldrà fer per arreglar-ho.

Ara comença l’espectacle, Senyores i Senyors: Les eleccions!

Quantes mentides ens queden encara per sentir?

Al Aran tenim un problema, ens creiem un país però no ho podrem ser mai, necessitem polítics. I no és fàcil ser polític. Política molts en fan, però polítics pocs hi ha. Jo contaria tan sols tres, cadascú que posi els noms que li semblin be, la resta son... és igual deixem-ho córrer. Aran és molt petit i tots ens coneixem, per tant les mentides no funcionen. Personalment no hi crec en l’actual Aran, espero que aviat les coses canviïn, necessitem un punt d’inflexió per sortir d’aquest malson Serà difícil, la teranyina s’ha estès i és molt difícil sortir-ne quan depèn el teu sou d’ella.

Tota la carn a la graella

Monkey Gone to Heaven