On estan els límits humans?
No hi ha res millor per l'ésser humà que el Tour de France. És un soporífer genial i barat, al menys per nosaltres.
Des de petits hem xuplat Tour, i més els de Bossòst o Les per les vegades que l'hem vist passar per davant de casa. L'hem seguit per tots els Pirineus, alguns hem anat als Alps a veure'l... és una química especial. En això els aranesos som com els bascs.
Molts casos de dopatge han ferit (de mort?) al tour. Ens preguntem perquè es dopen, però es dopen per nosaltres, nosaltres som els culpables. Qualsevol que hagi fet una mica de bicicleta sap que qualsevol de les etapes del tour son inhumanes, i no per les distàncies o pels ports que pugen, son inhumanes per les mitges que fan. No es pot pujar un port d'especial a cinquanta kilòmetres hora. I perquè ho fan? perquè els hi demanem nosaltres. Cada vegada exigim etapes més dures, amb més ports, contra-rellotges més llargues i fortes, i es clar que acabin abans de dos quarts de sis... i això té un preu. Un preu massa alt en moltes vegades, la vida.
Els que ens agrade el ciclisme volem trencar una llança a favor seu. No son els dolents de la pel·lícula. Fan el que fan per nosaltres. Estan mal pagats. La seva vida professional és molt curta. Tan sols hi ha cent al mon que poden viure d'això. No els vull justificar, ni justifico el dopatge, tot al contrari, el que demanaria és el mateix tracte que per qualsevol esportista. O perquè quan es va destapar tota la trama del dopatge a Spain, quan van aparèixer pel mig els noms de Barça o Madrid es va acabar la investigació?
Per l'Aran els convergents es comencen a moure i a despertar de la malifeta de les eleccions. De moment posen en marxa una nova assemblea per discutir els temps, això és bo, per ells i per l'Aran. Les esquerres estan en plena feina, no se'ls sent, l'agenda del Síndic treu fum, això és bo, per ells i per l'Aran.
El ex-cap de comunicació del CGA ens planteja projectes nous com el "Centre Nacional de la Cultura Occitana de Vielha e Mijaran", realment engrescador.
Jo em plantejo dos dubtes:
- Perquè de "Vielha e Mijaran" i no "d'Aran"? això és fer país? Espero que ningú proposi dir-li "Centre Nacional de la Cultura Occitana Pepito Calbetó"...
- D'on sortiran els diners per fer-ho? del Ajuntament? del CGA? Si no varen ser capaços de posar-se d'acord per fer el nou poliesportiu, ara que s'han invertit els papers serien capaços d'arribar a un acord?
Encara estem tots atònits que a tres dies encara hi hagi barris sense llum, al segle XXI, a la ciutat exemple què és Barcelona.
On altre debat és que ningú vol quedar-se sense llum però ningú vol que una línia de molt alta tensió passi pel seu poble, difícil equilibri en la societat del NO.
Qui assumirà les responsabilitats de l'apagada?
Ningú explica res, ningú te la culpa, ningú dimitirà, ningú farà res...
Light my fire


1 comentarios:
Bronski,he intentat buscar per la web la cançó tan famosa que vam escoltar una i mil vegades en un d'aquells viatges culturals, quan estudiavem, bé no se si és la paraula exacta, al Joan March.
La tens encara?
Julius Erwing
El de Reus
Publica un comentari