Burning Down the House

A la fi el infiltrat dels socialistes dins del PNB llança la tovallola. Segurament és el millor que li pot passar al Lehendakari i a molts que ja estem cansats de tan nacionalisme espanyol amb perjudici per la resta de nacionalitats. El “café para todos” que se’l beguin ells però nosaltres estem cansats. Aquest país necessita polítics valents, capaços de presentar un referèndum d’autodeterminació al país basc, demòcrates, i així ha estat sempre, i humans, capaços de córrer la Paris-Brest.

A Madrid es fumen els “canutos” de quatre en quatre, uns prometen vivendes als que cobrin menys de tres mil euros, altres envaeixen competències per exemple en Sanitat, el president a Madrid entre canuto i canuto ell va prometent, el president d'aquí, En Josep, aprofitant una parada en el consell executiu dels socialistes espanyols va aprofitar per filar alguna frase al discurs de la Diana Nacional (mentre l'hi intenten colar rodalies)... els altres, els “putos carroñeros”, aquestos segurament els hi aniria bé fumar una mica per calmar-se, de moment com carronya que son intenten defensar el seu lideratge ja que els petits pollets comencen a demanar més notorietat i veuen com el seu castell imaginari s’està enfonsant de mica en mica. Je, je. Que es fotin.

A aquest ritme que la política la facin els de El Jueves, perquè els polítics nostres viuen en una altra galàxia d'esquenes al ciutadà.

Que país!

Un any mes el conseller d’educació es “columpia”. Un any més de barracons. Si hi ha una assignatura fascinant i que segurament el conseller d'educació va suspendre és matemàtiques. Els nens no surten “de la nada” ni venen de París, (alguns arriben en pasteres però aquesta és una altra discussió), és terriblement fàcil fer una previsió de quants nens i nenes tindrem cada any a cada curs, a cada ciutat, a cada districte... però fins i tot amb tot això no en tenen prou i cada any patim la mateixa cançó i cada any centenars de nens acaben en barracons per falta de previsió. Després volem tots un país modern, emprenedor, que inverteixi en recerca i desenvolupament i no som capaços de invertir en el més bàsic: Ensenyament. Més col·legis (que no barracons) i més professors (més pressupost per Ensenhament).

S’està barallant el fer un IES al Baish Aran, seria una molt bona noticia, tots els aranesos em patit la massificació del IES de Vielha, em patit els llargs viatges en autobús amb el perill gratuït que això implica, i em patit el baix nivell d’educació que hi ha al Aran. I si no que els hi preguntin a tots aquells que han sortit fora a estudiar o senzillament a fer la selectivitat. M’agradaria que algun professor clamés al cel i em fes rectificar sorprès pel nivell cultural aranès (tant de bó).

Ara em ve al cap la polèmica sobre el partit de futbol que vol jugar la selecció catalana i l'espanyola li nega (quins collons). A l'Aran aquest problema no el tindrem mai, ens limitem a no tenir selecció de futbol i ja està. Fàcil no?

Els mitjans de comunicació i tots nosaltres ens alimentem de la misèria i el dolor dels altres, i amb això em vull referir al cas del segrest d’aquesta nena al Algarve portuguès. No vull saber res referent al cas. I no vull saber res per dos motius.
Primer: cada any desapareixen al món occidental més de sis mil nens i al tercer món tan sols Déu ho sap, això no vol dir que el cas portuguès no interessi, el que vol dir és perquè aquest és molt més important que qualsevol altre?.
Segon: Si hi ha un procés policial i judicial en marxa, tothom hauria de ser més cautelós, periodistes i pares. L’únic que han aconseguit en aquesta carrera ha estat establir un judici paral•lel on ara es jutja si els pares son els culpables de la desaparició o no.

Què trist.

Burning Down the House