Where The Streets Have No Name

Ath torn deth mon dera adopcion s'a daurit un debat intens sus eth reportatge emetut a Tv3, "Nèixer a Etiòpia". Era discussion està servida, per ua banda auetz eth vidèo deth reportatge emetut per Tv3 e per auta era responsa dera ONG ara que pertanhi, AFNE, ara intervencion de Gil Losada.

Arrel de l’emissió per part de TV3 del reportatge Nèixer a Etiòpia, l’AFNE ha fet arribar aquesta carta a la Sra. Mònica Terribas, periodista conductora del programa, i a diversos diaris, per fer saber la nostra disconformitat amb el tractament que s’en fa del tema de l’adopció.


Des de l'AFNE, l'Associació de Famílies de Nens i Nenes d'Etiòpia, entitat que acull a més de 450 famílies entre adoptants i col·laboradores de tot l'estat i ONG reconeguda a Catalunya i a Etiòpia, voldríem fer-li saber la nostra més profunda discrepància amb el contingut i l'orientació del recent reportatge produit per TV3 i conduit per vosté, "Nèixer a Etiòpia".

¿Quin era realment l'objectiu del programa?. Si bé d'entrada va semblar un treball de camp orientat a donar a conèixer l'extrema precarietat de la vida dels infants del carrer d'Etiòpia i el treball que algunes institucions duen a terme sobre el terreny, no és menys cert que en determinats moments alguna intervenció va esdevenir una mena d'exposició monotemàtica sobre l'adopció, amb l'agravant que només s'hi va parlar en contra i, el que és pitjor, amb un total desconeixement. En concret, el senyor Gil Lossada, en un to i actitud gairebé messiàniques, va dir tot un seguit de tòpics sobre la perversitat de l'adopció internacional i sobre la suposada manca d'ètica del procés, amb afirmacions tan poc rigoroses com que "ens emportem els nens sans i només deixem els malalts" i que per culpa d'aquest expol·li el Tercer Món no progressa. I part de la responsabilitat, senyora Terribas, la té vostè, que en algun moment semblava anar a buscar la resposta fàcil i demagògica. El que no va dir l'entrevistat és que a Etiòpia, segons Nacions Unides, hi ha més de 4.000.000 de nens i nenes orfes, dels quals han vingut a Catalunya en els darrers 4 anys menys de 500, és a dir un 0,01 %. I molt probablement la majoria d'aquest nens a hores d'ara ja estarien abocats a la mendicitat, la prostitució o haurien mort. Això és així i negar-ho és tenir mala fe o un total desconeixement del tema i de la realitat del país.

¿De veritat no hi havia ONGs serioses per entrevistar, deixant de banda, lògicament, els Salesians i el Fistula Hospital? ¿No els sembla que, ja que el tema esdevé l'adopció, falten altres interlocutors, com les ECAIS catalanes i espanyoles, com el Ministeris d'Afers Socials d'Etiòpia, la Conselleria de Benestar Social, l'ICAA o les associacions de families adoptants?
Com sempre que es toca el tema de l'adopció, que és delicat i susceptible de ser tergiversat, s'ha fet amb manca de rigor, frivolitat, imparcialitat i desconeixement. Si la meva filla veu aquest programa dins d'uns anys, essent ja adolescent, probablement s'endurà la impressió de que gairebé la vàrem comprar, o que només l'estimem perquè té bona salut (que no la tenia pas quan la vàrem anar a buscar).

Totes les persones que ens estimem i que tenim vincles tan íntims amb Etiòpia, i que des de la modèstia de la nostra entitat portem a terme projectes de cooperació al país, ens sentim, un cop més, profundament decebuts.

En resum, senyora Terribas: si vol tractar l'adopció faci-ho amb totes les parts implicades; i sàpiga que estarem encantats de donar-li a conèixer la tasca que l'AFNE (per cert farcida de famílies adoptants a Etiòpia) està portant a terme a la ciutat etíop de Kombolcha (però, és clar, això potser "no ven"...).

I no volem deixar d'agrair, per acabar, la tasca a aquells que, com ens demostra el senyor Rubianes, es posen al servei dels necessitats sense cap entitat concreta al darrera, només fent per a ells el que (citant-lo a ell mateix) sap fer.

Atentament

Antoni Agelet
President de l'AFNE

Totaument d'acòrd.

Dempús de tocar en Live Aid en 1985, Bono e era sua hemna passèren cinc setmanes coma volontaris a Etiòpia, era quau causa se pense siguec era sua inspiracion entad aguesta cançon.

I wanna run
I want to hide
I wanna tear down the walls
That hold me inside
I wanna reach out
And touch the flame
Where the streets have no name

I wanna feel sunlight on my face
I see the dust cloud disappear without a trace
I wanna take shelter from the poison rain
Where the streets have no name

Where the streets have no name
Where the streets have no name
We’re still building
Then burning down love,
Burning down love
And when I go there
I go there with you
It’s all I can do

The city’s a flood
And our love turns to rust
We’re beaten and blown by the wind
Trampled in dust
I’ll show you a place
High on a desert plain
Where the streets have no name

Where the streets have no name
Where the streets have no name
We’re still building
Then burning down love,
Burning down love
And when I go there
I go there with you
It’s all I can do

Our love turns to rust
We’re beaten and blown by the wind
Blown by the wind
Oh yes, in dust
See our love turn to rust
And we’re beaten and blown by the wind
Blown by the wind
Oh, when I go there
I go there with you
It’s all I can do


Where The Streets Have No Name