Where The Streets Have No Name

Ath torn deth mon dera adopcion s'a daurit un debat intens sus eth reportatge emetut a Tv3, "Nèixer a Etiòpia". Era discussion està servida, per ua banda auetz eth vidèo deth reportatge emetut per Tv3 e per auta era responsa dera ONG ara que pertanhi, AFNE, ara intervencion de Gil Losada.

Arrel de l’emissió per part de TV3 del reportatge Nèixer a Etiòpia, l’AFNE ha fet arribar aquesta carta a la Sra. Mònica Terribas, periodista conductora del programa, i a diversos diaris, per fer saber la nostra disconformitat amb el tractament que s’en fa del tema de l’adopció.


Des de l'AFNE, l'Associació de Famílies de Nens i Nenes d'Etiòpia, entitat que acull a més de 450 famílies entre adoptants i col·laboradores de tot l'estat i ONG reconeguda a Catalunya i a Etiòpia, voldríem fer-li saber la nostra més profunda discrepància amb el contingut i l'orientació del recent reportatge produit per TV3 i conduit per vosté, "Nèixer a Etiòpia".

¿Quin era realment l'objectiu del programa?. Si bé d'entrada va semblar un treball de camp orientat a donar a conèixer l'extrema precarietat de la vida dels infants del carrer d'Etiòpia i el treball que algunes institucions duen a terme sobre el terreny, no és menys cert que en determinats moments alguna intervenció va esdevenir una mena d'exposició monotemàtica sobre l'adopció, amb l'agravant que només s'hi va parlar en contra i, el que és pitjor, amb un total desconeixement. En concret, el senyor Gil Lossada, en un to i actitud gairebé messiàniques, va dir tot un seguit de tòpics sobre la perversitat de l'adopció internacional i sobre la suposada manca d'ètica del procés, amb afirmacions tan poc rigoroses com que "ens emportem els nens sans i només deixem els malalts" i que per culpa d'aquest expol·li el Tercer Món no progressa. I part de la responsabilitat, senyora Terribas, la té vostè, que en algun moment semblava anar a buscar la resposta fàcil i demagògica. El que no va dir l'entrevistat és que a Etiòpia, segons Nacions Unides, hi ha més de 4.000.000 de nens i nenes orfes, dels quals han vingut a Catalunya en els darrers 4 anys menys de 500, és a dir un 0,01 %. I molt probablement la majoria d'aquest nens a hores d'ara ja estarien abocats a la mendicitat, la prostitució o haurien mort. Això és així i negar-ho és tenir mala fe o un total desconeixement del tema i de la realitat del país.

¿De veritat no hi havia ONGs serioses per entrevistar, deixant de banda, lògicament, els Salesians i el Fistula Hospital? ¿No els sembla que, ja que el tema esdevé l'adopció, falten altres interlocutors, com les ECAIS catalanes i espanyoles, com el Ministeris d'Afers Socials d'Etiòpia, la Conselleria de Benestar Social, l'ICAA o les associacions de families adoptants?
Com sempre que es toca el tema de l'adopció, que és delicat i susceptible de ser tergiversat, s'ha fet amb manca de rigor, frivolitat, imparcialitat i desconeixement. Si la meva filla veu aquest programa dins d'uns anys, essent ja adolescent, probablement s'endurà la impressió de que gairebé la vàrem comprar, o que només l'estimem perquè té bona salut (que no la tenia pas quan la vàrem anar a buscar).

Totes les persones que ens estimem i que tenim vincles tan íntims amb Etiòpia, i que des de la modèstia de la nostra entitat portem a terme projectes de cooperació al país, ens sentim, un cop més, profundament decebuts.

En resum, senyora Terribas: si vol tractar l'adopció faci-ho amb totes les parts implicades; i sàpiga que estarem encantats de donar-li a conèixer la tasca que l'AFNE (per cert farcida de famílies adoptants a Etiòpia) està portant a terme a la ciutat etíop de Kombolcha (però, és clar, això potser "no ven"...).

I no volem deixar d'agrair, per acabar, la tasca a aquells que, com ens demostra el senyor Rubianes, es posen al servei dels necessitats sense cap entitat concreta al darrera, només fent per a ells el que (citant-lo a ell mateix) sap fer.

Atentament

Antoni Agelet
President de l'AFNE

Totaument d'acòrd.

Dempús de tocar en Live Aid en 1985, Bono e era sua hemna passèren cinc setmanes coma volontaris a Etiòpia, era quau causa se pense siguec era sua inspiracion entad aguesta cançon.

I wanna run
I want to hide
I wanna tear down the walls
That hold me inside
I wanna reach out
And touch the flame
Where the streets have no name

I wanna feel sunlight on my face
I see the dust cloud disappear without a trace
I wanna take shelter from the poison rain
Where the streets have no name

Where the streets have no name
Where the streets have no name
We’re still building
Then burning down love,
Burning down love
And when I go there
I go there with you
It’s all I can do

The city’s a flood
And our love turns to rust
We’re beaten and blown by the wind
Trampled in dust
I’ll show you a place
High on a desert plain
Where the streets have no name

Where the streets have no name
Where the streets have no name
We’re still building
Then burning down love,
Burning down love
And when I go there
I go there with you
It’s all I can do

Our love turns to rust
We’re beaten and blown by the wind
Blown by the wind
Oh yes, in dust
See our love turn to rust
And we’re beaten and blown by the wind
Blown by the wind
Oh, when I go there
I go there with you
It’s all I can do


Where The Streets Have No Name

Human Monkeys

Pedazo concierto el que pudimos escuchar ayer por estos lares, Najwajean, seguramente el mejor de Santa Tecla...

Medio país está hoy de fiesta y se me está haciendo duro el día... reviso los blogs... se ha levantado la veda... los 100 días de gloria han terminado

100 días esperando.

Por fin podremos contemplar esos rabiosos blogs, conteniéndose hasta ahora, al acecho, esperando el pistoletazo de salida, esperando a morir por los otros.

Cual agentes de la CIA algunos nos prometen que ahora sabremos "la verdad" :-)

Pues nada, el que tenga algo que decir que lo diga y así nos enteramos todos y el día nos pasará algo más rápido si nos tienen entretenidos...



Human Monkeys

Yasteseryal

Er aute dia vos recomanaue veir un documentau sus Etiòpia que hègen a Tv3 (lo podetz veir mès a baish gràcies ara emissora), ath madeish apareishie eth controvertit e discutit Gil Losada, a qui coneishí pendent era mia estada en aqueth país, Gil Losada siguec eth fondador dera ONG Global Infantil, vos recomani ua visita ara sua web e se voletz aprigondir un shinhau mès liegetz es articles qu'a, i a quauqui uns sus era adopcion que non an desperdici.

Seguisqui atent es notícies que mos arriben as aranesi exiliadi des de quauqui blògs sus eth "vía crucis" convergent.

Creigui qu'ei trist veir com çò que totòm se pensaue que passarie ara fin succedís. Quan non s'an idèes, ne discors, ne ideologia, ne credença d'èster aranés e er unic qu'interèsse ei simplament eth poder alavetz passe eth que passe...

Non se'e tot plegat dèishe d'èster ua ironia der autor, mès probablament sigue eth moment de hèr ua grana reflexion comuna. Mas apunte per ua refundacion deth catalanisme, non estarie de mès dedicar un temps a pensar se serie tanben de besonh ua refundacion der aranesisme.

Estam dauant d'un moment que mercarà era vida des aranesi pendent fòrça ans, ua naua Lei d'Aran. Ara ei eth moment que toti es aranesi s'assentisquen ara madeisha taula per sus des diferéncies e des sigles (ja an passat practicament es 100 dies de gràcia). S'er antic ideòleg des convergens aranesi truque ara pòrta non se pòt pèrder era oportunitat de dar-li era ma, i a fòrça qu'auem fòrça causes entà apréner.

Aran ei un país.

Cambi de terç. Es socialistes catalans ja triguen massa en demanar un grop pròpi ath cap-lòc deth règne dera pandereta. Non se pòt deféner es seleccions nacionaus en Parlament e votar en contra d'eres en Congrès. Simplament NON SE PÒT.

Contempli atònit coma era fiscalia der estat cargue totun eth sòn aparelh contra uns joeni que se dediquèren a cremar fotografies deth rei, resulte que non an cap trabalh mès a hèr era fiscalia que perseguir a quate brètols. Quan mos quede encar entà apréner d'autes democràcies coma era anglosaxona o era estatunidenc, tanben era corona a qu'estar perplexa e argaròta per aguest rebombori gratuït. Que país!

Aguesta cançon mos acompanhèc pendent tota era nòsta estada a Etiòpia, com tostemp era vida a ua banda sonora...

Non se tracte deth vidèo originau dera cançon senon qu'acompanhe a ues imatges de Halie Selassie e dera guèrra damb Eritrea...

Yasteseryal

In Your Eyes

Aquest blòg el vaig iniciar per tenir un calaix de sastre on deixar les "meves" coses i ara em trobo que molts el segueixen (segurament per la escassetat d'aranesos a la xarxa).

El cas es que això mateix em limita.

Com?

Em tinc que pensar dos vegades que dic i deixo de dir. En un primer cas, siguem sincers, tant se'm dona el que poguessin dir però per altra banda considero que si amb altres paraules puc dir el mateix sense que ningú es senti ofès a nivell personal pues millor. Sencillament és una filosofia, no vulguis pels altres el que no vols per tu. Amb una excepció, ho reconec, els putos carroñeros.

• Moltes vegades despotrico d'aquest país de pandereta, i amb raó. Moltes vegades penso que no m'agrada ser espanyol, i amb raó, però avui llegia un comentari que deia que segurament el que volem no és marxar d'aquest país, segurament el que volem és que uns altres marxin i ens deixen en pau (léase el bigotes, el hilillos, el dos vías de investigación i la mare que els ha matriculat). Jo m'apunto.
  
  
• Bona noticia. Han detingut al número dos dels kmers rojos per ser jutgat a un tribunal internacional. Qui tingui la sort de visitar el poble kmer algun dia a la seva vida llavors podrà comprendre l'important què és aquesta noticia. Cambodia és un poble on falta tota una generació, és brutal, la meitat d'ells pateixen alguna amputació degut a les mines, la meitat del país encara no la pots trepitjar per no saltar pels aires i amb tot i això no crec que hi hagi pobles mès hospitalaris que el seu.
  
  
• Una realitat. "Miles de jóvenes han muerto. No arriesgues tu vida para nada. Eres el futuro de África", així acava, amb paraules de Youssou N'Dour, un spot que l'estat espanyol emitirà a Senegal per disuadir als joves senegalesos d'aventurar-se amb una pastera en busca d'un incert futut aquí. Us recomano perdre una estona amb aquest article, "Los gritos de la isla de Gorée"
  
  
• "El efecto mariposa"
  
  
• Aquesta nit no us perdeu el documental que fan a TV3 a les 21:45 "Nèixer a Etiòpia" sobre els nens del carrer d'Addis Abeba perMònica Terribas.
  
  
• El Conselh ja té nova web, aquesta vegada sí, tota en aranés. Aran ei un país.
  
  A més podem sindicar les noticies, oe oe oe
  
  Per cert la versió aranesa de la web de Torisme Aran promet ser espectacular, porten deu anys fent la traducció al aranés i encara no han acabat.
  
  
• Sembla que l'Ajuntament de Vielha està revolotat, alguns no li donaven cent dies al alcalde i allí encara continua.
  
  
• Bossòst. No news good news.

Ciao baby...

In Your Eyes

It's Alright

Hè ua estona estaue en tot partii-me d'arrir rebrembant es mil e ua pegaries que hèm quan auem quinze ans.

Rebrembaue es viatges "culturaus" coma ben ditz quauque ex-Joan March e a fòrça companhs que hè ans que non vedem (a quauqui uns ja no les tornaram a veir mai mès).

È un problèma seriós damb es ans, jamès rebrembi en quin an passèren es causes, me rebrembi perfèctament deth qué e deth com mès jamès deth quan.

En tot hèr numeròs pensi que serie er an 85 o 86 (buff, si que a plogut... entà autes encara mès, mens mau).

Que vòs que te digue, aué m'è lleuat melós, l'è escrit a ua amiga d'aqueri dies qu'ara hè quauqui ans qu'a partit a demorar en cap-lòc deth règne dera pandereta, Madrid, des d'aciu un punet, e è acabat en tot cercar era cançon famosa des viatges e que varem qu'auer que patir cada vint minutes mentre la cantaue Larry Bird, a demana de Julius Erwing.

I a d'autes coma Dominique Wilkins que continuen perdudi e non dan senhaus de vida. E d'auti que ja non m'embrembi de com les diguiem, era majoria continuen en Aran, uns auti varem partir a estudiar en Lhèida, Tarragona, Barcelona e encara estam per aquiu delà, estudiant, en tot trabalhar e en tot aumplir blogs. Vengue va, dehòra sentimentalismes, des d'aciu reclami ua amassada d'ex-alumnes de Joan March 84-87, mès o mens.

Vengue va ua entà arrir, aciu un servidor, en tota era sason anotè sonque dues canastes, je je.

E coma "lo prometido es deuda"...

It's Alright

Smalltown Boy

Alguns es pregunten si perquè signo com a Bronski (altres pensen que em vull amagar :D) ve de molt lluny, tan com quan estudiava al Joan March... però aquesta és una altra història.

Després del últim comentari he rebut algun correu de vells coneguts (que m'ha fel molta il·lusió rebre) referint-se justament al IES de Vielha, això ve al cas justament que avui un diari lleidatà publica la noticia del futur remodelament d'aquest col·legi.

Em permeto amb el seu permís reproduir alguns dels comentaris:

"...Jo recordo que fa un temps es va parlar de la construcció d'un nou col·legi de caràcter privat a Arties, un sector de la població (principalment la gent de UA) va posar "el crit al cel" per la qüestió de que l'ensenyament ha de ser públic i de qualitat, aquests varen ser els arguments mes utilitzats per paralitzar aquests projecte i ara "curiosament" es parla de construir un nou IES al Baish Aran, perquè?...

...seria ideal poder tenir diferents opcions per poder escollir, potser el que es necessita realment es millorar el nivell educatiu que tenen els nostres fills, i no tant pensar en nous edificis, perquè crec que l'educació no millora amb l'edifici, per exemple ara a Vielha pensa que tenen molt més espai, (encara que sol tenen 4 lavabos per tots els alumnes de ESO i Batxillerat, però ja se sap, les obres??) perquè no ho aprofiten i en lloc de tenir aules de 28-30 alumnes que comencin per tenir menys alumnes per classe, comencem els curs escolar i on falten mes mestres? a la Vall, que passarà amb un cole nou, tindrem mestres per tothom?...

...Es una opinió personal però que no es pot dir gaire en veu alta, perquè aquí a la Val sembla que hagis de ser d'uns o dels altres, quin cansament, i jo com a pare que em preocupo força de l'educació dels meus fills i ja estic pensant a quina edat els trauré de la Vall per anar a estudiar a fora..."

Penso que es una opinió compartida per molts al Aran, tan que cada vegada veiem com més pares treuen cada vegada més joves als seus fills perquè estudiïn fora, per exemple a França.

Això és el peix que es menja la cua, és un mèrit que els professors sàpiguen aranès, però també és una càrrega per tots els aranesos que per culpa justament d'això i per culpa de la distància del Aran de la resta del món no podem gaudir de tots els professors necessaris. I si donem encara una volta més de rosca arribarem a que això implica un nivell baix de coneixements en els estudiants aranesos, això implica que aquestos mateixos aranesos quan tornin a la Vall ja titulats tornaran amb un nivell baix... i els seus alumnes continuaran tenint un nivell baix i així per la resta dels temps.

Complicat, no?

Pels que hem estudiat al Joan March la vida continua igual, al menys pel que respecta a aquest col·legi i d'això per a molts ja han passat trenta anys.

Llegint a alguns bloggers aranesos em ve al cap una tertúlia que vaig sentir a la ràdio que justament parlava del nou Arxiu Nacional Andorrà que serà dissenyat per Frack Gehry. Un dels tertulians, un celebr arquitecte català, deia que li semblava molt bé però justament aquestes grans firmes d'arquitectes el que feien era tancar el pas a nous i joves arquitectes, ja que actuaven com a "marques", com a "apostes segures". Es clar que davant de algun projecte d'aquestes celebritats ja es pot presentar qui sigui...

...això ho dic perquè pensant en fer moltes coses em preguntava si el que ens podríem estalviar els aranesos en fer una obra d'aquest tipus en contractar-la a joves i emprenedors arquitectes i destinar l'estalvi en "royaltis de marca" de un possible Gehry a l'ensenyament al Aran.

Canviant de tema, una bona noticia, el Tribunal Suprem d'India desestima la demanda de Novartis contra la llei de patents en aquell país i aquestos no l'apel·laran.

Milions de persones ho agrairan.


Smalltown boy


Us deixo amb aquest fantàstic medley de Bronski Beat i Madonna, Beautiful Smalltown

Beautiful Smalltown Stranger

Madonna vs. Bronski Beat

Burning Down the House

A la fi el infiltrat dels socialistes dins del PNB llança la tovallola. Segurament és el millor que li pot passar al Lehendakari i a molts que ja estem cansats de tan nacionalisme espanyol amb perjudici per la resta de nacionalitats. El “café para todos” que se’l beguin ells però nosaltres estem cansats. Aquest país necessita polítics valents, capaços de presentar un referèndum d’autodeterminació al país basc, demòcrates, i així ha estat sempre, i humans, capaços de córrer la Paris-Brest.

A Madrid es fumen els “canutos” de quatre en quatre, uns prometen vivendes als que cobrin menys de tres mil euros, altres envaeixen competències per exemple en Sanitat, el president a Madrid entre canuto i canuto ell va prometent, el president d'aquí, En Josep, aprofitant una parada en el consell executiu dels socialistes espanyols va aprofitar per filar alguna frase al discurs de la Diana Nacional (mentre l'hi intenten colar rodalies)... els altres, els “putos carroñeros”, aquestos segurament els hi aniria bé fumar una mica per calmar-se, de moment com carronya que son intenten defensar el seu lideratge ja que els petits pollets comencen a demanar més notorietat i veuen com el seu castell imaginari s’està enfonsant de mica en mica. Je, je. Que es fotin.

A aquest ritme que la política la facin els de El Jueves, perquè els polítics nostres viuen en una altra galàxia d'esquenes al ciutadà.

Que país!

Un any mes el conseller d’educació es “columpia”. Un any més de barracons. Si hi ha una assignatura fascinant i que segurament el conseller d'educació va suspendre és matemàtiques. Els nens no surten “de la nada” ni venen de París, (alguns arriben en pasteres però aquesta és una altra discussió), és terriblement fàcil fer una previsió de quants nens i nenes tindrem cada any a cada curs, a cada ciutat, a cada districte... però fins i tot amb tot això no en tenen prou i cada any patim la mateixa cançó i cada any centenars de nens acaben en barracons per falta de previsió. Després volem tots un país modern, emprenedor, que inverteixi en recerca i desenvolupament i no som capaços de invertir en el més bàsic: Ensenyament. Més col·legis (que no barracons) i més professors (més pressupost per Ensenhament).

S’està barallant el fer un IES al Baish Aran, seria una molt bona noticia, tots els aranesos em patit la massificació del IES de Vielha, em patit els llargs viatges en autobús amb el perill gratuït que això implica, i em patit el baix nivell d’educació que hi ha al Aran. I si no que els hi preguntin a tots aquells que han sortit fora a estudiar o senzillament a fer la selectivitat. M’agradaria que algun professor clamés al cel i em fes rectificar sorprès pel nivell cultural aranès (tant de bó).

Ara em ve al cap la polèmica sobre el partit de futbol que vol jugar la selecció catalana i l'espanyola li nega (quins collons). A l'Aran aquest problema no el tindrem mai, ens limitem a no tenir selecció de futbol i ja està. Fàcil no?

Els mitjans de comunicació i tots nosaltres ens alimentem de la misèria i el dolor dels altres, i amb això em vull referir al cas del segrest d’aquesta nena al Algarve portuguès. No vull saber res referent al cas. I no vull saber res per dos motius.
Primer: cada any desapareixen al món occidental més de sis mil nens i al tercer món tan sols Déu ho sap, això no vol dir que el cas portuguès no interessi, el que vol dir és perquè aquest és molt més important que qualsevol altre?.
Segon: Si hi ha un procés policial i judicial en marxa, tothom hauria de ser més cautelós, periodistes i pares. L’únic que han aconseguit en aquesta carrera ha estat establir un judici paral•lel on ara es jutja si els pares son els culpables de la desaparició o no.

Què trist.

Burning Down the House

Nessun Dorma

"Penso che una vita per la musica sia una vita spesa bene ed è a questo che mi sono dedicato"


Luciano Pavarotti
(1935 - 2007)




















Moltes tardes i nits, molts ignorants com jo ens hem deixat portar pels consells de'n Marcel Gorgori, coneixent i introduint-nos una mica al món de l'òpera i gaudint d'aquests grans mestres.

Gràcies Tutto.

Nessun Dorma

Time to say goodbye

Probablemente esta es la canción que más suena en casa desde hace muchos días, resulta que Aisha se ha acostumbrado a dormirse con la canción, pues nada, ponerle "repeat" y así hasta que se duerma...

Intentar pensar en Aran desde aquí a veces resulta "complicado", complicado porque la información que te llega o bien te llega sesgada o bien te llega manipulada o bien te llega subjetiva con lo cual hacer un análisis propio puede resultar infructuoso.

De Bossòst supongo que no tendremos noticias en mucho tiempo, el consistorio se ha puesto manos a la obra y la oposición se ha exiliado a Botswana. Tan solo desde la capital aranesa nos llega alguna que otra noticia, el Ayuntamiento anda muy pero que muy revuelto. Era de esperar, algunos ya se tiran de los pelos por haber colocado a quien han colocado delante. El CGA como en Bossòst, se ha puesto manos a la obra, pero aquí la oposición no se ha exiliado más bien están como el "hilillos" y cía.

Este país no deja de ser curioso, miro a nuestros vecinos franceses y allí puedo encontrar políticos, sin ir más lejos como Miterrand o Chirac, que bien entrados en años todavía continuaban al frente de la política llevando las riendas. Aquí no, aquí consiste en llegar a lo más alto de la política lo más joven posible, enriquecerte lo más rápido posible, casar a la hija tonta, y acabar dando clases en alguna universidad o conferencias (ja, ja...) antes de los cincuenta y cinco. Siempre está la excepción, como el incombustible "zapatones", mala hierba nunca...

En los PPutos carroñeros se están empezando a cuestionar muchas cosas, empezando por el "hilillos", jua, jua, le ha salido un grano de pus a tanta virulencia, a veces vale la pena hacer reventar el grano para poder eliminar todo la infección, para algunos ha llegado el momento de...


Time to say goodbye