Camins

Camins que ara s'esvaeixen,
camins que hem de fer sols.
Camins vora les estrelles,
camins que ara no hi són.

Vam deixar-ho tot,
el cor encès pel món,
per les parets de l'amor, sobre la pell

Érem dos ocells de foc sembrant tempestes,
Ara som dos fills del sol en aquest desert.

Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, somnis i promeses.
Camins que ja són nous.

No és senzill saber cap a on has de marxar.
Pren la direcció del teu cor.
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor.

Camins que ara s'esvaeixen,
camins que hem de fer sols.
Camins vora les estrelles,
camins que ara no hi són.

Sembla la història del finançament d'aquest nou Estatut. El cert és que el Molt Honorable m'està agradant en el discurs i la paraula, però com sempre els actes no li acompanyen. Ara ja ens diu què moltes coses que esperàvem no les tindrem... i així retallant retallant... al final tot passa per Madrid, allí passen el rebot i ja està, tots contents.



Bona Diada a tots!


Lamentablement demà també hi ha altres aniversaris dolorosos...











Camins