Aguesta ei era chifra de sòs qu'eth govèrn nòrd-american vò injectar ath sistèma financèr entà recuperar bancs e entitats financères en crisi, per cada contribuent.
Quasi 340 milions des ancianes pessetes per cada nòrd-american s'aurà que gastar er estat mès capitalista e més contrari ara regulacion deth sistèma financèr deth mon.
Toti aguesti abusi des banquers ara ac pagaram toti, mentre eri an es sòns sòs salvaguardats a quin paradís fiscau que sigue.
Peth moment er aguest país mos diden qu'auem es estauvis a sauve (quii les agen) mès era crisi immobiliària qu'ara viuem ací tant segur que mos afectarà per activa o per passiva a toti plegadi.
Açò ei indecent, simplaments indecent.
Com s'a pogut arribar en aguest punt? Arrés demanarà responsabilitats a toti aguesti directius? En condes d'ajudar ath banc pr'amor que non ajuden ath contribuent?
A toti es aranesi que non viuem en Aran, tard o d'ora, mos arribe tostemp era madeisha incertitud, vau tà explicà'c d'ua manèra "doça":
Es mies intencions son anar tà demorar en un aute país a on es mainatges estudiarien en anglés. Era mia hemna e jo èm aranesi mès per causes dera vida entre nosati mos parlam castelhan e as mainatges mos dirigim en aranés, aué, es dus grani son escolaritzats e tot l'ac impartissen en catalan.
Era questió ei clara un des tres idiòmes qu'escoten ara lo perderàn, quin d'eri deisharies pèrder?
Castelhan? Catalan? Aranés?
Lo perderàn pr'amor que simplaments ei impossible que lo arrebremben, ena escòla solament escotaràn anglés e coma fòrça cadun de nosati dus les podrie parlar en ua auta lengua, per tans serie anglés e dus mès, atau de facil.
Quan senti aguesta cançon me ven rapidaments ath cap quan auíem catorze o quinze ans, e ei clar d'aquiu sautam as nets araneses de hè vint e tanti ans. Fòrça arrebrembaratz, baishi, Tuc Blanc, Tiffanys, Zacarias, Elurra, Èra Tiurna, e coma non Èra Còva (es mès carques encara trobaratz a mancar, Urogallo o Cherry Lane...)
Ère Còva e jo tostemp varem auer ua relacion fòrça especiau, supausi que toti mos identificarem eth sòn dia un shinhau damb era net deth nòste pòble, en tot descorbir er adolescència, damb tot çò qu'açò implique, mmmmm, boni ans...
Sò segur que se transportam en eth temps a eth joen que sigue d'aué vint ans enreire, simplaments fliparie, e non de pòrros, que hè vint ans costaue lo sòn trobar-ne... Tanpòc voi meter-me "revival", "otros tiempos fueron mejores", non non, non defeni açò, simplaments digui qu'er ambient que podíem trobar-ne en Bossòst un diuendres o un dissabte ère al·lucinant.
Ei clar qu'eri me diderien exactaments eth madeish dera net d'ara.
Me despedisqui damb un recòrd entà toti es dj's qu'arrebrembi (segur qué me dèishi bèth un), ací van, DJ Benjamín, DJ Juanito, DJ Ginés, DJ Javi, DJ Angel, DJ Quico, DJ... ja auetz quinze o vint ans d'Era Còva.
È profitat eth dia de hèsta mia entà passar-lo en Barcelona e Badalona, damb familha e amics.
Tostemp ei d'arregraïr...
En tot repassar era premsa d'aué me tròbi damb jòies coma aguestes:
Entà palliar era crisi es prepauses des de Madrid son:
Crompar joguets espanhòus (no sabi d'on les trèiram) tà Nadau.
Desencarir es "despidos".
En resum, colhós as nòsti politics non l'ac manquen (barra tanpòc), me semble qu'era bèla Bruni se confonec en tot escuélher...
Encara non sabi arren des naui projèctes, tot seguís en suspens.
Nosati mos auem ja hèt ara idèa, ara demori que non mos falhen.
Entà molti serie ua sòrta de renóncia, tà jo ei ua oportunitat mès entà créisher.
Créisher coma persones, créisher espiritualment (açò ja ei aigua d'ua auta mòla, non me declari ne religiós, ne atèu, ne agnòstic, un aute dia ac discutiram plegadi), pensi qué professionalment ja non me cau demostrar arren (ac digui damb tota era modèstia), era definitiva pensi qu'es persones hèm part d'ua sòrta de sinfonia universau e non auem pr'amor que vibrar toti ara madeisha frequéncia, açò mos pòrte a acceptar que non es nòstes valors an qu'èster es melhors, ath contrari i a un bued, o jo aumens è un bued qué sonque pogui aumplir-lo damb nòtes mès anautes, è de besonh aprigondir en eth òme entà poder pujar ua octava e cambiar de frequéncia...
Aué ère a uns coneishudi hipermercats francesi e veigui ua pancarta que ditz:
"S'ac tròbes mès barat truca-mos"
:D je, je, geniau!
Abans te tornauen era diferéncia e ara non te dan ne es gràcies e a sus vòlen que l'ac hèm nosati eth trabalh, ath delà , laguens i a uns autocaishers a on cadun passe pera caisha era sua crompa pague e marche (sense caisher@), anam plan ben...
Mentre ua part deth mon se gigote damb era crisi producte dera especulacion sauvatja, era auta part continue morint-se d'hame.
Incongruències d'aguest mon...
Un relat:
Están sentadas una al lado de la otra en un colchón azul del centro de cuidados intensivos de MSF en Kuyera, en el sur de Etiopía. Sheleme y Kutuba son dos hermanas gemelas. Las dos niñas de cuatro años visten vestidos de flores idénticos. Las dos acaban de ingresar en el centro porque sufren de desnutrición severa y necesitan cuidados urgentes.
Karen, la médico de MSF, examina las niñas. Enseguida, algo salta a la vista. Sheleme, la mirada triste, tiene los pies, las piernas y la cara hinchados por edemas. Padece kwashiorkor, una hinchazón debajo de la piel que indica una forma de desnutrición severa. Kutuba, en cambio, no presenta complicaciones médicas, su estado parece menos grave. Pero tiene esa mirada, como perdida, que suelen tener los niños que sufren de desnutrición severa. Subo, la madre, explica que este año la vida se ha vuelto demasiado dura. "Se han parado las lluvias. La cosecha de maíz y fríjoles ha sido mala. Las vacas no han dado leche". Imposible para ella y su marido agricultor de alimentar a las cuatro hijas y el hijo. Son las cuatro de la tarde. A las seis, tomarán su primera ración de F75. Se trata de una leche terapéutica ligera que se da a los niños de la « Fase 1 », la unidad en la que se encuentran los niños al principio del tratamiento. Ahora Sheleme va a tener que encontrar otra vez el apetito. Tendrán que desaparecer estos edemas que la desfiguran y le duelen. Poco a poco.
El Conselh Generau d'Aran aprobó hoy por unanimidad una declaración para exigir a la Generalitat que no incluya a la Val d'Aran (Lleida) en la vegueria del Alt Pirineu-Aran y respete su autonomía, reconocida por el Estatut. En caso contrario, el Conselh considera que se "violentaría" su autogobierno.
De esta forma replica el Conselh Generau d'Aran al conseller de Gobernación y Administraciones Públicas, Jordi Ausàs, que abogó por incluir la Val d'Aran en la vegueria del Alt Pirineu-Aran.
El síndic d'Aran, Francés Boya, expresó en la declaración su voluntad de que "el pueblo aranés ejerza el autogobierno" en base a lo reconocido por el Estatut de 2006, y reclamó que se respete la "singularidad" cultural, geográfica y lingüística de este territorio.
Boya destacó el trato "específico" que el Estatut reconoce a la organización institucional y administrativa aranesa, recogida también por el artículo 3 de la Ley 16/1990 de la Generalitat que establece que "la Val d'Aran no puede incluirse en ninguna división territorial propia de Catalunya que no sea la suya propia".
Según la declaración del Conselh aranés, la actual legislación establece que las relaciones entre la Val d'Aran y Catalunya serán "directas, de gobierno a gobierno", evitando "cualquier intermediación administrativa".
Así, el Conselh Generau d'Aran emplazó a la Generalitat a "garantizar el principio de autonomía" de Aran, ya que en caso contrario se "violentaría" el autogobierno aranés y su identidad cultural, lingüística y geográfica.
Es mèns hilhs aué era sua ja un shinhau mès mainatges, aué a estat eth sòn prumèr dia de collègi, eth prumèr d'ua longa lista qué demoram les pòrte bèth dia a èster au mens bones persones, honèstes, educades, tolerants...
Un dia erós, eri èren contenti e nosati tanben.
Aguesti governants son cada dia mès as nívols, peth moment bèth un des grani bancs americani an ja queigut... I a d'autes ara coa, mès arrés encara s'ause a afrontà'c e trèir pitrau deuant aguesta grana crisi.
Ager vos parlaue de poder veir çò que te semblarà quan te semblarà, ací vos dèishi un documentau pro interessant:
Documentau fòrça censurat que narre er arribat eth 11 de seteme deth 2001 mès dempús d'un aute prisma: se ditz qu'es tors bessones e eth complèxe en generau deth World Trade Center siguec demolit damb explosius (qu'es bastisses non queigueren per colpa des avions) e descarten ath delà era ipotèsi deth terrorisme islàmic. Quitament escarte que siguessen arabi es quaus sequestrèren es avions...
Ei ua passada aguest documentau... A veir qui se cre ara era version oficiau...
Mès jo non sò arrés entà jutjar arrén, cadun que trèigue es sues conclusions.
Bona net.
Aué mos a deishat Richard Wright, membre fondador de Pink Floyd, ua istòria irrepetible.
Donde nos llevó la imaginación donde con los ojos cerrados se divisan infinitos campos
Donde se creó la primera luz germinó la semilla del cielo azul volveré a ese lugar donde nací
De sol, espiga y deseo son sus manos en mi pelo De nieve, huracán y abismos el sitio de mi recreo
Viento que en su murmullo parece hablar mueve el mundo y con gracia le ves bailar y con él el escenario de mi hogar.
Mar bandeja de plata, mar infernal es un temperamento natural poco o nada cuesta ser uno más.
De sol, espiga y deseo son sus manos en mi pelo De nieve huracán y abismos el sitio de mi recreo,
Silencio, brisa y cordura dan aliento a mi locura Hay nieve, hay fuego, hay deseos allí donde me recreo.
Guairi de nosati non auem perdut a quauquarrés en mon des drògues.
Me sap fòrça de grèu, fòrça èren companhs, e ara, o an desapareishut, o son mòrti, o son un sac d'uassi.
E çò que mes grèu me sap ei que non vòlen gesser-se, son pro conscienti dera sua situacion e non vòlen hèr arren.
En tot discutir hè pòc damb un fòrça bon amic me didie que dilhèu ara ja serie ora de hèr un pensament... fòrça ans visquen en limit, massa òrça visquen en limit
que et permeten escoltar el que et vingui de gust en qualsevol moment (suposo que hi ha moltíssimes més).
I que tenim que dir de YouTube, deu minuts de gloria.
Jo no faig zapping.
Veig el que vull veure i escolto el que vull escoltar.
En definitiva, soc un privilegiat i haig d'estar agraït. N'hi ha que ni veuen ni escolten i a dures penes viuen...
Em sembla que artistes i emissores tindran que replantejar-se moltes coses per arribar a nosaltres, ara entraríem en el debat ètic les xarxes P2P d'intercanvi de fitxers... (no recordo quan va ser l'última vegada que vaig comprar un disc... oh pecador!!!) ... i en canvi som capaços de pagar petites fortunes per veure als nostres ídols.
Se'm fa difícil entendre avui per avui el món sense internet, així de ridícul, fa quinze anys ens destrossàvem els nervis amb el nostre mòdem a 2400 bps i ara... veiem la tv, és brutal. Fa pocs dies llegia que Google formava part d'un projecte per dotar de banda ampla al continent africà, estic totalment d'acord en què el obir el mon a aquestos paisos contribuirà sensiblement al seu progrés. Ara què, i amb Xina? Google no pot obrar d'una manera ètica en un costat del món, Africa, i tan poc ètica en un altre, Xina.
Camins que ara s'esvaeixen, camins que hem de fer sols. Camins vora les estrelles, camins que ara no hi són.
Vam deixar-ho tot, el cor encès pel món, per les parets de l'amor, sobre la pell
Érem dos ocells de foc sembrant tempestes, Ara som dos fills del sol en aquest desert.
Mai no és massa tard per tornar a començar Per sortir a buscar el teu tresor. Camins, somnis i promeses. Camins que ja són nous.
No és senzill saber cap a on has de marxar. Pren la direcció del teu cor. Mai no és massa tard per tornar a començar Per sortir a buscar el teu tresor.
Camins que ara s'esvaeixen, camins que hem de fer sols. Camins vora les estrelles, camins que ara no hi són. Sembla la història del finançament d'aquest nou Estatut. El cert és que el Molt Honorable m'està agradant en el discurs i la paraula, però com sempre els actes no li acompanyen. Ara ja ens diu què moltes coses que esperàvem no les tindrem... i així retallant retallant... al final tot passa per Madrid, allí passen el rebot i ja està, tots contents.
Ei fòrça malaisit conciliar vida laborau e vida familhau (ath mens ací), e més encara mantier un blòg damb tres hilhs ua hemna e un gosset...
Demoram que Zapatero non pare, e ara qu'ei lançat damb mil iniciatiues sociaus, avortament liura, suicidi assistit (óc óc tau qual), pujada de pensions... (Semble qu'era crisi non va damb eth , se prepare era sua pròpria làpida) ...Mos ajude a toti es pairs damb mès ajudes...
A la "vice" de McCaim li comencen a treure tots els draps bruts, ella ultra conservadora, ultra defensora de la família, de la religió, antiabortista, resulta que la seva filla de 17 anys està en estat (senyal que la filla no fa ni punyeter cas a la mare)... Aznar podria ser el pare del fill que espera la Ministra de Justícia francesa (no si us plau un altre bigoti no)... fins a quin punt tenim dret a airejar la vida de ningú, de jutjar-los i condemnar-los?
Quin sentit té fer pública la condició sexual de ningú? quan es fa tingueu clar què no es fa per ajudar a la persona exactament, més bé es fa pel contrari, ningú recorda el famós cas reproduït a altres blogs "aranesos" fa uns mesos?...
D'aquí passem a la TV, tot "telebasura", de la TV a les ones de ràdio, amb Losantos hemos topado... de fet tot plegat és una mica fastigós. Ara em ve a la ment els atentats del 11-M a Madrid, em vaig passar tres díes llegin sense parar els diaris internacionals més importants del món mentre veia i escoltava estupefacte a la TVE a la camarilla popular explicant una película totalment falsa. Jo alucinava, només els hagués faltat tallar les connexions de la web o les comunicacions per fer-lo creible, aquells tios eren alucinants i a hores d'ara encara ho defensen.
D'aquí saltem a com durant moltes dècades ningú s'ha atrevit a jutgar el franquisme, o sigui que veiem i jutgem a diactadors d'arreu però els nostres que no els toquin no?
El ministre Corbacho ja ha deixat anar una de les seves, resulta que volia no permetre contractar ma d'obra al estranger per treballar aquí amb nosaltres, de moment avui ja li han tingut que rectificar-lo, vist el que cobren ministres i diputats se'n han adonat què cap d'ells estava interessat en recollir les maduixes o la fruita... si us plau pensem una mica abans de parlar...
Tres històries recents:
La filla d'una companya, estave jugant pel super (es clar té només vuit anys) i sense voler d'una una petita empenta a un senyor, el senyor de certa edat, uns setanta anys més o menys es gira i li diu a la nena (de vuit anys):
- Niña, estate quieta! - Claro que como estáis acostumbrados a saltar y subir por los árboles como los monos no me extraña...
Dos nens petits (uns tres anys més o menys) sentats en seient del bus, puja una senyora de certa edat, uns setanta anys més o menys s'apropa i li diu a la nena: - Nena tira hacia allá!(amb tó impositiu i una mica...)
La mare que ho sent li contesta: - Disculpe hay muchas maneras de pedir las cosas.
- Oiga que yo tengo más derecho que estos niños al asiento, además ellos no han pagado el billete (això ho deie ella que està jubilada i tampoc pague).
La discusió continua...
...
- Lo mínimo que puede hacer es pedirlo con un poco de educación y entonces se le dejará el asiento
i continua ...
- Lo que tendrían que hacer es coger a sus hijos e irse a su tierra.
- Escolti segurament els meus fills i jo som més d'aquesta terra que vosté... així què tornis vosté a la seva Espanya!!!
continuant la discusió en català veient que la senyora no tenia el mínim d'educació per tant no anava a continuar en castellà per deferència a la senyora... mentre... en el seient de darrera una parella de bolivians escoltaven atònits la discusió.
La germana de la protagonista de la primera història, guapísima ella amb vuit anys que té, se li apropa una senyora gran i li diu:
- Eres guapísima... lástima que seas negra.
No venient a cuento però tenia ganes d'explicar-les, els tres son reals. Al final arribes a la conclusió que la xenofòbia és senzillament ignorància e incultura, d'on no hi ha no hi treus, el més lamentable és que el jove d'avui pensa com l'avi d'ahir, hi ha molt "neng" suelto.
Creishí en tot escotar açò, ei era ventatja d'auer ua fraia un shinhau mès grana, era me hec a enfonsar-me en eth mon des Supertramp, Pink Floyd, Dylan, Beatles, Rollings, Cat Stevens, Lluis Llach...
Des d'ací un fòrt punet.
Desconeishie er article deth Magnific Sindic publicat ara premsa, Aran la defensa d’un país, mès des d'ací voi arregraïr-li,, a vengut coma anèth ath dit donques que cerquè aguesta madeisha reflexion hè un parelh de dies en aguest madeix blòg.
Hè temps qué pensi qué era rèsta de catalans mos an per ua curiositat agradiua e "mona" aquiu pes montanhes, mès son absolutament desconesihedors de quina ei era nòsta realitat e eth nòste sentiment, bon títol entà ua exposicion: Aran, era defensa d'un país.
Crisis? What Crisis?
Açò deuen pensar es politics espanhòus... Jo tanben diderie eth madeish damb eth sòu en tot auer eth sòu d'un deputat, a sus se non vau tath trabalh arrés me diderie arren, solament cau veir er emicicle ath delà d'ua session coma ei de plen. Voi pensar qué es catalans non pensen parièr, prumèr de tot pr'amor qu'eth sòu d'eri depen des prumèrs.
Admiri ad aguest jutge, s'ause damb tot dèu, era mesura me semble fòrça bona, ja n'i a pro d'amagar era istòria ( era dreta "casposa" a ja metut eth crit ath cèu), mès çò que reauments admiri ei d'a on trè aguest òme eth temps? qué non a cap mès cas qué resòlver qu'anar contra toti?
I a causes qué me repatejen eth hitge, ua d'eres siguec era cobertura informativa der accident de Barajas deth mes passat, ei penós verificar coma encara un còp més es mejans se recreen eth tot er accident en tot cercar exclusivaments era bròssa e eth morbo de tot plegat, eth colmo siguec ua anónci d'A3 en tot profitar-lo entà hèr-se autopublicit... En casa mia hè dies que vàries cadenes de TV ja les è desprogramat, qué se foten!
Ua auta ei era posicion d'Euròpa deuant eth mon. Auem tostemp jogat un papèr moderat, pacific... Deuant es conflictes, mès i a causes qué clamen ath cèu, conflictes desbrembadi ò enquistats, Darfur, Sahara, Kosovo... Solament mos a mancat ara Georgia, es russi encara arrissen ara de toti nosati, (a veir qui ei eth guapo qué se planh a còsta de talhar-li eth subministre d'energia)...
E ara fin mos les a calgut ajudar tostemp entà trèr-mos es castanyes deth huec.
Qué haries damb 1,65 milions d'èuros?
A toti es aranesi que non viuem en Aran, tard o d'ora, mos arribe tostemp era madeisha incertitud, vau tà explicà'c d'ua manèra "doça":
Quan senti aguesta cançon me ven rapidaments ath cap quan auíem catorze o quinze ans, e ei clar d'aquiu sautam as nets araneses de hè vint e tanti ans. Fòrça arrebrembaratz, baishi, Tuc Blanc, Tiffanys, Zacarias, Elurra, Èra Tiurna, e coma non Èra Còva (es mès carques encara trobaratz a mancar, Urogallo o Cherry Lane...)
È profitat eth dia de hèsta mia entà passar-lo en Barcelona e Badalona, damb familha e amics.
Eth president ZP hume pòrros?
I a dies eth qué mès auesse valut qu'era Val d'Aran non siguesse notícia.
Escrits
